El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Crim (4)

golea | 07 Febrer, 2005 17:18

la nit de nadal de fgaro


Sentia una tendresa que em duia a acariciar totes les coses: lloms de llibres, fulles de navalles, morros de moix, rissos de pubis, prismes de gel, escarabats florits, llenges de ca i pells de marta, cucs i bolles de vidre.
Les meves mans tocaven qualque cosa freda i repugnant. Primer les orelles, tot seguit el nas, desprs les celles del cadver d'un home de devers cinquanta anys, en escor horitzontalment en un gran primer pla de gran film, que fos a la vegada un gran quadre. Aquell home tenia un ull mig tancat, i l'altre, vidris, desmesuradament obert, i una barba de malalt d'una setmana. No duia sabates posades, sin uns mitjons negres, de molt mala casta, romputs pel tal i damunt els dits. Tenia el cap acabat d'afaitar, i noms cobria la seva ja macabre humanitat un abric de senyora, impecable, sense ni una sola rua, abric de maniqu de mostrador de sastreria, massa llarg per al mort, al qui noms deixava en llibertat els peus. L'abric encara duia cosit en un costat un paper on es llegia: M A., fadrina, de 16 anys, desconeguda.
Tot aix entre dues fileres de coberts, sobre les estovalles blanques d'una taula de menjador preparada per a un gran sopar de dissabte de Nadal. Els peus malvestits, fregant la blancor d'uns pastissos de coco i la lleugera arquitectura d'un castell de pasta fullada: una de les mans, d'ungles corbes i obscures, mig submergida dins una font de chantilly.
En una taula prxima, hi ha vries botelles de xampany i un flamant cap de porc, de claus molts llargs, que s'assemblaven massa als del difunt.
La posici horitzontal allargava un poc l'estatura del cadver; per, de totes maneres, no devia fer menys de dos metres.
No sense grans esforos l'havia pogut dur fins all. I collocar-lo damunt la taula, sense interrompre gaire la complicada retrica del banquet. Ja noms es tractava de separar el cap del tronc, i cap dels calats guanivets de plata tallava b. Aix comena a angoixar-me, amb la por d'haver d'invertir ms temps que el fixat.
M'invadia una tendresa que em duia a acariciar totes les coses: baules, arrambadors d'escales, fruites podrides, rellotges d'or, excrements de malalt, bombetes elctriques, sostenidors suats, cues de cavall, axilles peludes i camisetes sagnants, mugrons, copes de vidre, escarabats i lliris blancs naturalment humits.
Encara que noms acariciava les orelles, els llavis, les galtes d'un home a qui havien assassinat unes hores abans a la seva mateixa habitaci, per a substituir el seu cap per un cap ms clssic: capritx ltim, de nit de Nadal, d'una dona de pl roig i malucs ampullosos. Per qui havia arribat fins al crim. I que esperava, mentre, voluptuosament, el meu retorn imperis a ca seva, portador del sopar mgic, en el qual havia de ser jo, a la vegada, maitre, escorxador i comensal enamorat.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb