 |
Don't know how it all got started I don't know what they're doin' with their lives But me, I'm still on the road Headin' for another joint We always did feel the same We just saw it from a different point Of wiew Tangled up in blue Bob Dylan |
 |
Crim (3)
golea | 01 Febrer, 2005
gesta d'un capell
Un capell fou el protagonista d'aquest incontat somni diví.
Des d'una bastida massa alta d'una casa en obres el veia ajagut abaix, emmig del carrer, esperant a peu ferm l'hora pròxima d'una cita exacta. A punt va estar un parell de vegades de perir sota vàries rodes d'un automòbil. La brisa de l'horabaixa l'alliberà d'una llosca de cigar que hagués acabat perforant-li l'ala. Un gargall caigué tan a prop d'ell, que l'esquitxà, encara que només lleugerament. La fina sabata d'ant d'una al·lota rossa el fregà suaument, i jo vaig veure el capell que s'estremia fins a la copa, adolorit d'un sexe format com per associació d'úlceres recents.
Es feia fosc, quan en una cantonada aparegué un home descobert. Travessà el carrer amb pressa, i, en passar devora el capell, s'acotà dissimuladament, el recollí d'en terra i se l'inclinà damunt l'orella esquerra. Després es perdé més avall, entre la gentada constituïda en aquella hora exclusivament per oficinistes i obrers acabats de sortir de la feina.
Vaig botar fins al balcó, la vaig agafar pel braç, i vàrem sortir plegats, sense que ni una sola paraula es bescanviàs entre nosaltres.
Li donava la mà com a nina de sis anys, quan ja en tenia més de quaranta. L'ajudava a pujar als tramvies sense grans esforços; l'arrossegava més que acompanyar-la, perquè, malgrat la seva obesitat indiscreta, era tan baixa que no pesava —o almanco a mi m'ho semblava— quasi res.
Així caminàrem durant vàries hores a través de la ciutat.
Al final del carrer, petit, però tan ample, que, sobretot en aquella hora, agafava aires provincials de plaça, hi havia la capelleria que cercava.
El vaig reconèixer ràpidament, per la seva cara de suïcida i per una imperceptible cremada de cigar devora el llaç. Ella s'oposava a posar-se el capell d'home, al·legant que era un capell d'home. Vaig tractar inútilment de convèncer-la de l'arbitrari d'una teoria que volia diferenciar sexes ja ben diferenciats. Abusant únicament de les meves forces, vaig aconseguir posar-li el capell, que, com que li estava estret, li congestionava cruelment el rostre i li allargava encara més les rues del front.
Deguí fer-li molt de mal, perquè quan sortírem de la capelleria plorava.
A trenc d'alba del dia següent era trobat en una rambla dels afores el cadàver d'una nina de sis anys. Duia posat un capell d'home, subjecte per una gruixada agulla, que, perforant-li ambdós parietals, li travessava la massa encefàlica.
Un capell fou el protagonista d'aquest incontat somni diví.
Des d'una bastida massa alta d'una casa en obres el veia ajagut abaix, emmig del carrer, esperant a peu ferm l'hora pròxima d'una cita exacta. A punt va estar un parell de vegades de perir sota vàries rodes d'un automòbil. La brisa de l'horabaixa l'alliberà d'una llosca de cigar que hagués acabat perforant-li l'ala. Un gargall caigué tan a prop d'ell, que l'esquitxà, encara que només lleugerament. La fina sabata d'ant d'una al·lota rossa el fregà suaument, i jo vaig veure el capell que s'estremia fins a la copa, adolorit d'un sexe format com per associació d'úlceres recents.
Es feia fosc, quan en una cantonada aparegué un home descobert. Travessà el carrer amb pressa, i, en passar devora el capell, s'acotà dissimuladament, el recollí d'en terra i se l'inclinà damunt l'orella esquerra. Després es perdé més avall, entre la gentada constituïda en aquella hora exclusivament per oficinistes i obrers acabats de sortir de la feina.
Vaig botar fins al balcó, la vaig agafar pel braç, i vàrem sortir plegats, sense que ni una sola paraula es bescanviàs entre nosaltres.
Li donava la mà com a nina de sis anys, quan ja en tenia més de quaranta. L'ajudava a pujar als tramvies sense grans esforços; l'arrossegava més que acompanyar-la, perquè, malgrat la seva obesitat indiscreta, era tan baixa que no pesava —o almanco a mi m'ho semblava— quasi res.
Així caminàrem durant vàries hores a través de la ciutat.
Al final del carrer, petit, però tan ample, que, sobretot en aquella hora, agafava aires provincials de plaça, hi havia la capelleria que cercava.
El vaig reconèixer ràpidament, per la seva cara de suïcida i per una imperceptible cremada de cigar devora el llaç. Ella s'oposava a posar-se el capell d'home, al·legant que era un capell d'home. Vaig tractar inútilment de convèncer-la de l'arbitrari d'una teoria que volia diferenciar sexes ja ben diferenciats. Abusant únicament de les meves forces, vaig aconseguir posar-li el capell, que, com que li estava estret, li congestionava cruelment el rostre i li allargava encara més les rues del front.
Deguí fer-li molt de mal, perquè quan sortírem de la capelleria plorava.
A trenc d'alba del dia següent era trobat en una rambla dels afores el cadàver d'una nina de sis anys. Duia posat un capell d'home, subjecte per una gruixada agulla, que, perforant-li ambdós parietals, li travessava la massa encefàlica.
Crim | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Febrer 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | ||||||
Recentment
- "Alarit", d'Allen Ginsberg
- La Biblioteca del Golea (Gifreu)
- Compartint el foc amb la contracultura
- La Biblioteca del Golea (Smith)
- La Biblioteca del Golea (Vinyoli)
- De mentida en mentida
- La Biblioteca del Golea (Itoiz)
- Tots sols contra les ficcions socials
- MANIFEST per a la creació d'una nova Internacional
- No voldria pas dinyar-la
- El matrimoni d'un elefant i una coloma
- La Biblioteca del Golea
- Amazics
- La celebració del llangardaix
- Tot se'n va en orris
- La Banda dels Cinc
- Voyage à Rodrigues
- El Jardí de les Hespèrides
- L'illa en pes
- Sobre Rodes cap el Paradís
- La Sala de Màquines (del Temps)
- Una nit vaig calar foc a la casa que estimava
- un poema quasi acabat
- La Piscina dels Somnis
- boixar
- La Terrassa de la Comprensió
- La Biblioteca dels Viatges
- El Soterrani dels Esperits
- excel·lent en rebel·lió
- La Recepció dels Dubtes