El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

The Wrong Road

golea | 08 Febrer, 2005 17:38



A trader in furs living in exile
Boy what a kook
Look at that passport
Stale bread and paper without privilege
If you live here learn the language
When the rain hit the roof
With the sound of a finished kiss
Like when a lip lifts from a lip
I took the Wrong Road round
A room in a lighthouse
Near the park
The ghosts in the next room hear you cough
Time drags on Sundays spent in Mayfair
With all your riches, why aren't you there?
The wind acts like a magnet
And pulls the leaf from the tree
And the town's lost its breath
I took the Wrong Road round
Handsome is good, pretty is better
What was that phrase
Grace under pressure?
Blind by the light bulb
Blood to the bank
Lost all yours letters when the ship sank
In the disjointed breaking light
The soft blue approach of the water
Makes a sound you won't forget
I took the Wrong Road round
Stranded at low-tide where the river bends
Wouldn't you know it, that's how life ends
Lucky at cards, that's an old lie
Lucky in love, that's how life ends
Well the turncoats turned around
When they heard the sound of the bell
Dropped their coins into the well
I took the Wrong Road round
Started out Oliver, ended up Fagin
Don't you worry, it's my problem
What's my name, what's my number?
I'm the lonely one
It's just at the end of the day
When the light makes its slow move away
That I know all I can say is
I took the Wrong Road round
Gambled with risk
Paid you back with risk
So now you know who your friends are
They'll steel your shadow when your back's turned
Bouquets of flowers
Lesson's over
When the rain hit the roof
With the sound of a finished kiss
Like when a lip lifts from a lip
I took the Wrong Road round

The Go-Betweens. Liberty Belle and the Black Diamond Express (1986)

Crim (4)

golea | 07 Febrer, 2005 17:18

la nit de nadal de fgaro


Sentia una tendresa que em duia a acariciar totes les coses: lloms de llibres, fulles de navalles, morros de moix, rissos de pubis, prismes de gel, escarabats florits, llenges de ca i pells de marta, cucs i bolles de vidre.
Les meves mans tocaven qualque cosa freda i repugnant. Primer les orelles, tot seguit el nas, desprs les celles del cadver d'un home de devers cinquanta anys, en escor horitzontalment en un gran primer pla de gran film, que fos a la vegada un gran quadre. Aquell home tenia un ull mig tancat, i l'altre, vidris, desmesuradament obert, i una barba de malalt d'una setmana. No duia sabates posades, sin uns mitjons negres, de molt mala casta, romputs pel tal i damunt els dits. Tenia el cap acabat d'afaitar, i noms cobria la seva ja macabre humanitat un abric de senyora, impecable, sense ni una sola rua, abric de maniqu de mostrador de sastreria, massa llarg per al mort, al qui noms deixava en llibertat els peus. L'abric encara duia cosit en un costat un paper on es llegia: M A., fadrina, de 16 anys, desconeguda.
Tot aix entre dues fileres de coberts, sobre les estovalles blanques d'una taula de menjador preparada per a un gran sopar de dissabte de Nadal. Els peus malvestits, fregant la blancor d'uns pastissos de coco i la lleugera arquitectura d'un castell de pasta fullada: una de les mans, d'ungles corbes i obscures, mig submergida dins una font de chantilly.
En una taula prxima, hi ha vries botelles de xampany i un flamant cap de porc, de claus molts llargs, que s'assemblaven massa als del difunt.
La posici horitzontal allargava un poc l'estatura del cadver; per, de totes maneres, no devia fer menys de dos metres.
No sense grans esforos l'havia pogut dur fins all. I collocar-lo damunt la taula, sense interrompre gaire la complicada retrica del banquet. Ja noms es tractava de separar el cap del tronc, i cap dels calats guanivets de plata tallava b. Aix comena a angoixar-me, amb la por d'haver d'invertir ms temps que el fixat.
M'invadia una tendresa que em duia a acariciar totes les coses: baules, arrambadors d'escales, fruites podrides, rellotges d'or, excrements de malalt, bombetes elctriques, sostenidors suats, cues de cavall, axilles peludes i camisetes sagnants, mugrons, copes de vidre, escarabats i lliris blancs naturalment humits.
Encara que noms acariciava les orelles, els llavis, les galtes d'un home a qui havien assassinat unes hores abans a la seva mateixa habitaci, per a substituir el seu cap per un cap ms clssic: capritx ltim, de nit de Nadal, d'una dona de pl roig i malucs ampullosos. Per qui havia arribat fins al crim. I que esperava, mentre, voluptuosament, el meu retorn imperis a ca seva, portador del sopar mgic, en el qual havia de ser jo, a la vegada, maitre, escorxador i comensal enamorat.

Distncia

golea | 04 Febrer, 2005 10:25


El seu mn era un mn en qu els homes sn governats per la moralitat pura segons el dictat de la conscincia; on no hi ha pobresa, ni govern, ni presons, ni policies, ni coerci o disciplina que no surti de la llum interior; sense altre lligam social que la fraternitat i lamor; sense mentides; sense propietat; sense burocrcia.
Eric Hobsbawm. Bandits (2000).


Fins al meu camarot arriben els crits de les hienes de la caverna. Des de la distncia les coses es veuen ms clares i semblen ms senzilles. Cal abandonar tota esperana darribar a poder parlar amb els primats, dentendre-s'hi. Juguen amb els ossos daltres animals morts i els llancen a laire, ens miren amb cara de pocs amics i es pensen que poden controlar les nostres vides. A la caverna les coses estan clares: sempre hi mana el ms fort. La democrcia sempre ha tengut adjectius: censitria, orgnica... i ara boxstica, meditica, esclertica.
En la distncia veig els primats que llancen els seus alarits de guerra per les ones mundials i, mentre, jo escric, en el silenci del meu camarot, postals als meus amics amb fotos del port de Dar es Salaam i dels mercats de la ciutat. Desprs anir a fer una volta i mirar de trobar qualc amb qui parlar i, asseguts en un caf, mirarem com passa la gent i, potser, tractarem dendevinar el seu pensament. Un caf, un cigarret, una llarga conversa, i el dia ser etern, perqu tu i jo ens hem trobat a laltra banda del mn i ja mai ms no ho oblidarem.

Remant cap a...

golea | 03 Febrer, 2005 16:16

I

ara rema el futur per escapar del naufragi:
larena de la platja s el meu nord
un poema escrit en ella
un refugi per esperar la mort
II
i lanimal que som sofreix
perqu no troba el final
de lespiral

Els Camps Elisis d'una vida, 1984.

L'appuntamento

golea | 02 Febrer, 2005 08:40


Ho sbagliato tante volte ormai che lo so gi
che oggi quasi certamente
sto sbagliando su di te ma una volta in pi
che cosa pu cambiare nella vita mia...
accettare questo strano appuntamento
stata una pazzia!
Sono triste tra la gente
che mi sta passando accanto
ma la nostalgia di rivedere te
forte pi del pianto:
questo sole accende sul mio volto
un segno di speranza.
Sto aspettando quando ad un tratto
ti vedr spuntare in lontananza!
Amore, fai presto, io non resisto...
se tu non arrivi non esisto
non esisto, non esisto...
e cambiato il tempo e sta piovendo
ma resto ad aspettare
non m'importa cosa il mondo pu pensare
io non me ne voglio andare.
io mi guardo dentro e mi domando
ma non sento niente;
sono solo un resto di speranza
perduta tra la gente.
Amore gi tardi e non resisto...
se tu non arrivi non esisto
non esisto, non esisto...
luci, macchine, vetrine, strade
tutto quanto si confonde nella mente
la mia ombra si stancata di seguirmi
il giorno muore lentamente.
Non mi resta che tornare a casa mia
alla mia triste vita
questa vita che volevo dare a te
l' hai sbriciolata tra le dita.
Amore perdono ma non resisto...
adesso per sempre non esisto
non esisto, non esisto...
Ornella Vanoni
'Sentado Beira do Caminho', de Roberto e Erasmo Carlos

Crim (3)

golea | 01 Febrer, 2005 15:44

gesta d'un capell


Un capell fou el protagonista d'aquest incontat somni div.
Des d'una bastida massa alta d'una casa en obres el veia ajagut abaix, emmig del carrer, esperant a peu ferm l'hora prxima d'una cita exacta. A punt va estar un parell de vegades de perir sota vries rodes d'un autombil. La brisa de l'horabaixa l'alliber d'una llosca de cigar que hagus acabat perforant-li l'ala. Un gargall caigu tan a prop d'ell, que l'esquitx, encara que noms lleugerament. La fina sabata d'ant d'una allota rossa el freg suaument, i jo vaig veure el capell que s'estremia fins a la copa, adolorit d'un sexe format com per associaci d'lceres recents.
Es feia fosc, quan en una cantonada aparegu un home descobert. Travess el carrer amb pressa, i, en passar devora el capell, s'acot dissimuladament, el recoll d'en terra i se l'inclin damunt l'orella esquerra. Desprs es perd ms avall, entre la gentada constituda en aquella hora exclusivament per oficinistes i obrers acabats de sortir de la feina.
Vaig botar fins al balc, la vaig agafar pel bra, i vrem sortir plegats, sense que ni una sola paraula es bescanvis entre nosaltres.
Li donava la m com a nina de sis anys, quan ja en tenia ms de quaranta. L'ajudava a pujar als tramvies sense grans esforos; l'arrossegava ms que acompanyar-la, perqu, malgrat la seva obesitat indiscreta, era tan baixa que no pesava o almanco a mi m'ho semblava quasi res.
Aix caminrem durant vries hores a travs de la ciutat.
Al final del carrer, petit, per tan ample, que, sobretot en aquella hora, agafava aires provincials de plaa, hi havia la capelleria que cercava.
El vaig reconixer rpidament, per la seva cara de sucida i per una imperceptible cremada de cigar devora el lla. Ella s'oposava a posar-se el capell d'home, allegant que era un capell d'home. Vaig tractar intilment de convncer-la de l'arbitrari d'una teoria que volia diferenciar sexes ja ben diferenciats. Abusant nicament de les meves forces, vaig aconseguir posar-li el capell, que, com que li estava estret, li congestionava cruelment el rostre i li allargava encara ms les rues del front.
Degu fer-li molt de mal, perqu quan sortrem de la capelleria plorava.

A trenc d'alba del dia segent era trobat en una rambla dels afores el cadver d'una nina de sis anys. Duia posat un capell d'home, subjecte per una gruixada agulla, que, perforant-li ambds parietals, li travessava la massa enceflica.

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb