Piece Of My Heart
golea | 26 Gener, 2005
Artist: Janis Joplin
Album: Cheap Thrills

Oh, come on, come on, come on, come on!
Didn'I make you feel like you were the only man yeah!
Didn' I give you nearly everything that a woman possibly can ?
Honey, you know I did!
And each time I tell myself that I, well I think I?e had enough,
But I' gonna show you, baby, that a woman can be tough.
I want you to come on, come on, come on, come on and take it,
Take it!
Take another little piece of my heart now, baby!
Oh, oh, break it!
Break another little bit of my heart now, darling, yeah, yeah, yeah.
Oh, oh, have a!
Have another little piece of my heart now, baby,
You know you got it if it makes you feel good,
Oh, yes indeed.
You?e out on the streets looking good,
And baby deep down in your heart I guess you know that it ain? right,
Never, never, never, never, never, never hear me when I cry at night,
Babe, I cry all the time!
And each time I tell myself that I, well I can? stand the pain,
But when you hold me in your arms, I'l sing it once again.
I'l say come on, come on, come on, come on and take it!
Take it!
Take another little piece of my heart now, baby.
Oh, oh, break it!
Break another little bit of my heart now, darling, yeah,
Oh, oh, have a!
Have another little piece of my heart now, baby,
You know you got it, child, if it makes you feel good.
(Segueix)
Crim (2)
golea | 26 Gener, 2005
primavera
lluna de mel
M'havia dormit entre vint pits, vint boques, vint sexes, vint cuixes, vint llengües i vint ulls d'una mateixa dona. Per això fou el meu despertar més angoixós i horripilant: crucificat sobre el meu propi llit de matrimoni posats en posició vertical darrera un gran balcó de vidres obert en un carrer desolat. Es feia de dia darrera aquell balcó que em servia de vitrina. Estava completament despullat. Tenia fred i vergonya que em poguessin veure des del carrer. Unes fines mans de dona florejaven sobre els meus peus com dos claus blancs i, probablement, eren elles les que em subjectaven de bell nou. Vaig inventar per a aquell moment una oració plena de tendresa, en què hi havia mesclats confusos records d'un llibre sobre les obres de misericòrdia que vaig haver d'aprendre de memòria de nin i versos de Paul Claudel i fragments del meu Segon epistolari.
Després de la meva tendra oració, un exèrcit de mosques d'ales verdes, de caragols de camp, de cuques molles, de gripaus i petits ratolins blancs, començaren a pujar-me per les cames fins a cobrir-me tot el cos amb les seves immundícies. Vet aquí el vestit que se'm tenia reservat. Bullia entorn del meu cap el xinxer hostil de les mosques. Un tremolor aborronant bategava damunt del meu ventre i damunt dels meus braços i damunt la meva cara i damunt les meves aixelles i fins i tot damunt de les meves mans clavades al llit per dos amples punyals que em produïen una sagnia abundant. Els ulls se m'ennigularen, i preveia que m'anava a acubar d'un moment a l'altre. Les més grans amargors no provenien d'això, malgrat tot. Sinó d'un cap truncat de dona morena, que des d'un racó del balcó em mirava amb ulls suplicants, com si els seus destins només depenguessin de mi. D'aquell cap terriblement pàl·lid, col·locat damunt un petit vetlador, i il·luminada per la llum tènue de l'alba, fluïa un fil de sang que havia format un gran bassiot en el pis del balcó. Xerrà, a la fi, el cap, i la veu de Maria Anna clarejà de sobte damunt la nit urgent de l'alcova.
—Ara puc dir-te que t'odiï, el meu pobre vell burlat, el meu gran banyut macilent. No tocaràs jamai els meus pits, acariciats avui per mans d'àngels. Va ara el meu sexe per les cases de prostitució dels ports de la Mediterrània, visitades per joves mariners agosarats, i els meus peus corren darrera braços desclavats i darrera llavis verjos. Per tu em queda aquest cap truncat i aquests ulls tímids i aquesta perenne boca insultant. I aquest gran bassiot de la meva pròpia sang, degotejant sobre la voravia d'un carrer de l'alba i damunt els vestidets de les primeres escolars. El rellotge de la teva crucifixió. La teva clepsidra sagnant. Amb la darrera gota de la meva sang s'acabarà també el teu somni...
Començaren a sonar damunt del meu cap unes campanades que jo sabia distants; un ding-dong accelerat i monòton. Venia un perfum d'encens des del carrer i un murmuri de resos i un trepig de processó i una remor d'enagos. Qualcú cridà, esqueixadament, a la meva espatla, apagant amb els seus crits tots els renous.
Vaig veure com el vetlador cedia sota un gran pes, i el cap de Maria Anna rodava per terra, arrossegant amb la seva caiguda quatre brandons encesos que jo no havia vist fins llavors. En el cel, que començava a fer-se a penes rosat, surava una gran creu oblonga a l'entorn de la qual volaven un parell de corbs silenciosos com sinistre ramat de baüls alats.
