El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Crim (1)

golea | 24 Gener, 2005 15:14

Estava casat amb una dona l'arbitrriament bella perqu malgrat la seva joventut insultant, fos superior la seva bellesa a la seva joventut. Ella es masturbava quotidianament al seu damunt, mentre besava el retrat d'un allot de suau bigot obscur.
Es pixava i desmenjava al seu damunt. I escupia i fins i tot vomitava damunt aquell feble home enamorat, satisfent aix una necessitat inencarrilable i conquistant, de passada, la disciplina d'una sexualitat de la que era l'nica madona i oficiant.
Aqueix home no era altre que jo.
Els que no haveu tengut mai una dona de la bellesa i joventut de la meva, estau desautoritzats per a cap judici feli sobre un cas, ni tan inslit ni tan extraordinari com sembla a primera vista.
Ella creia que tota la seva vida ja anava a ser un ininterromput gargall, un termitent vmit, un quotidi masturbar-se, pixar-se i desmenjar-se sobre mi, inacabables. Per una nit la vaig llanar pel balc de la nostra alcova al pas del tren, i em vaig passar plorant fins a l'auba, entre el seguici elemental dels venats, aquell sucidi inexplicable i inexplicat.
No fou possible que l'autpsia digus res d'til davant l'informe caramull de carn vermella. El sucidi sembl el ms cmode a tothom. Jo, que era l'nic que hagus pogut denunciar a l'assass, no ho vaig fer. Vaig tenir por del procs, llarg, impressionant. Malsons d'un parell de nits amb toga, reixes i cadafals m'atemoriren ms del que jo penss. Avui tot em sembla com un conte escoltat a la infantesa, i, a vegades, fins i tot dubt que fos jo qui llan una nit pel banc de la seva alcova, sota les rodes d'un exprs, a una allota de setze anys, frgil i blanca com una fulla fina de lliri blanc.

Per ni el seu record ni el retrat de l'allot de suau bigot obscur s'ha separat jamai de mi.
A les meves pitjors farses, els faig intervenir a tots dos, desfressant-los al meu gust, i decepcionant-los premetidament amb finals imprevists.
En una hora d'inconscincia i oblit passatgers, he fet l'elegia a Maria Anna, que don en aquest llibre. Una elegia a una Maria Anna que visqus ara, 1930, per anterior, en els meus records, al crim, encara que no al vmit i l'escopinada. Una Maria Anna dels meus impropis anys d'estudiant de Filosofia i Lletres. La Maria Anna, en fi, del jove del suau bigot obscur. O millor encara: l'elegia a Maria Anna que hagus pogut fer tal odis i feli jovencell.
Per salvar-la del meu crim de la pressi del tren damunt ella i del pnic de la caiguda he escrit el relat titulat Revenant o el vestit de nuvi.
Aqu mor Maria Anna al seu llit blanc de promesa, abrigant l'adu amb un somriure deixat. Si l'he desfressada de Miss Ics, ha estat per a despullar-la de qualque manera del seu andalusisme, que m'hagus obligat a tornar-la ajeure una altra vegada sota altres trens de la matinada.

Llavors noms he tengut i he realitzat el capritx explicable de reunir a la meva casa, una nit, als meus bons amics en l'anonimat. Als meus desconeguts camarades en el crim impune: un cable elctric, es gesminer, una fulla Gillette, un bressol, un penis de 63 anys, etc.
Davant tots els crims annims dels meus criminals hostes d'una nit, ha roms el meu crim al seu lloc propi de sensacional, nic i gran assassinat passional. De crim tipus. De crim de novella ms que crim ocorregut.
Damunt ell i damunt els meus lectors caiguin avui les meves futures malediccions i persecucions, la misria actual i les pstules pretrites del meu cos senectus de narrador emocionat de l'assassinat propi i dels crims aliens.

Jo ja noms visc per un estoig de vellut blanc, on guard dos ulls blaus, trobats pel guardaagulles la mnstrua alba del meu crim, entre els darrers enderrocs de la via.

Crim (0)

golea | 24 Gener, 2005 14:42



Agustn Espinosa
(1897-1939)

Presentam la versi catalana de Crimen, publicada per primera vegada en el 1934 a les edicions de Gaceta de Arte, de S/C de Tenerife, i reeditada el 1974 a Taller de Ediciones JB, al costat de Lancelot, 28o-7o i Media hora jugando a los dados. No cal dir, que aquesta versi catalana s provisional i est feta sobre l'edici de 1985, preparada per Miguel Prez Corrales i publicada per l'Editorial Interinsular Canaria.
Agustn Espinosa s un del principals representants del surrealisme canari, juntament amb Domingo Lpez Torres, Pedro Garca Cabrera i Emeterio Gutirrez Albelo, entre altres. Formaren un grup molt actiu, que public la revista Gaceta de Arte, fins que la revolta militar de 1936 va acabar amb aquell experiment i amb la vida de Lpez Torres, assassinat per les tropes. Garca Cabrera fou internat en un camp de concentraci. Espinosa, en canvi, es va posar la camisa blava i aix i tot va ser depurat, precisament per haver publicat aquesta obra, Crimen, molt difcil de pair per aquells feixistes esvalotats.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb