El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

O bisturi e o verso

golea | 14 Gener, 2005 07:58

LVIII

O bisturi e o verso.
Dois instrumentos
Entre as minhas mos.
Um deles rasga o Tempo
O outro eterniza
Aquele tempo-ouro sem medida.

Rompem-se slabas e fonemas.
Estanco meus projetos.
E o que se v
um s comum-complexo
Corao aberto.

E nunca mais
Na dimenso da Terra
Hei de rever as moradas, os tetos
Os parasos soberbos da paixo.

Hilda Hilst, Cantares

He conegut el Dimoni

golea | 13 Gener, 2005 14:10

El Dimoni vivia dues cases ms avall.

S'aixecava a qualsevol hora del dia o de la nit, es feia una arrs de palmer i anava directament al Recreo a prendre un aiguardent.

De dia feia feines molt diverses, per la que ms li agradava era fer net pous moures. El record sortint mig en pilotes i fermat a una corda, brut de merda fins a dalt, i dient: "Vatualmn, quina gana que tenc!". I es posava a menjar una coca amb pebres i no s'aturava fins que se l'havia acabada.

A continuaci, es tornava a ficar dins el pou i seguia fent la seva feina. No tenia horaris, ni ordre ni concert, perqu era el Dimoni i el Dimoni, ja se sap, s l'amo del Mn i l'amo del Temps. I el temps, amics meus, no es compra ni es ven; ans es t o no es t. I el Dimoni el tenia i l'administrava sense cap administraci.

Perqu el Dimoni s lliure, perqu el Dimoni no coneix la por.

El Dimoni noms coneix la festa i sap ballar amb la seva canya fella. Jo l'he vist ballar moltes vegades acompanyat d'una xeremia i d'un tambor, fins i tot tamb de tota una orquestra. Perqu el Dimoni s alegre, perqu el Dimoni va gat de canya i aiguardent. Perqu el Dimoni no s com tu o com jo, sempre pendents del calendari, sempre escoltant la ra, sempre amb el seny dins la butxaca. No, el Dimoni no t seny, noms t rauxa, no coneix les nostres explicacions, els nostres motius per estar aturats.

El Dimoni balla amb la seva canya fella al ritme d'una msica que noms quan anam gats ens pot emocionar. I el Dimoni no s'emociona: el Dimoni va nixer i va morir emocionat. Perqu el Dimoni, talment com ho va fer Du, va morir una nit d'hivern en qu no havia pensat a encendre el foc.

I sense foc, no hi ha Dimoni que pugui sobreviure!

Estranger

golea | 11 Gener, 2005 18:25

Imaginat vivint en una estranya i obscura ciutat durant vint anys.
Hi ha alguns habitacles ttrics al costat est
i un dells s teu. Al repl, escoltes
leco del teu accent estranger escales avall. Penses
en una llengua prpia i hi parles.

Desprs escrius a casa. La veu dins el teu cap
recita la carta en un dialecte local; darrera daix
s el so de la teva mare cantant-te,
des de fa tot aquest temps, i ara no saps
perqu ploren els teus ulls i quina s la paraula per dir-ho.

Uses el transport pblic. Fas feina. Dorms. Imagina que una nit
vares veure un nom pintat en vermell per tu
en una paret de totxos. Un nom dodi. Vermell com la sang.
Neva en els carrers, sota els llums de ne,
com si aquest lloc shagus esmicolat abans que els teus ulls.

I a la xarcuteria, de tant en tant, les monedes
a la teva palma no ho aclariran. Incapa darticular
perqu aix no s ca teva, apuntes a la fruita. Imagina
que un de vosaltres diu: No s qu pretn aquesta gent.
Sembla que noms van a dormir i a somiar.
Imagina aix.
CAROL ANN DUFFY
Selected poems.Penguin, 1994.

Navegam cap el naufragi

golea | 11 Gener, 2005 18:20

Comenam el viatge en temps de calmes de gener. Preparau l'equipatge.

Els dies passen volant. No s que no pensi en tu. s que no hi som. Recorda que me'n vaig anar a cercar-me la vida molt lluny d'aqu.

I els dies i les nits em recorden que treballar a la mar s molt dur i no es pot viure de records. Cal estar vius i no morts. Cal sobreviure a la dissoluci de les tradicions i cal anar ms enll amb un vaixell de vidre ple de msica i ple d'amor.

Cal trobar la veritat en el naufragi que ens portar a una platja deserta. Cal imaginar un nou mn dins el nostre cap. Cal meravellar-nos amb les nostres petites coses, amb el nostre treball de cada dia. Cal no espantar-se per la misria quotidiana quan ens tancam als nostres camarots per a intentar escriure qualque cosa.

Aquest s un missatge que trobars dins una botella quan passegis sobre la Lluna. I la Lluna acaronar els teus peus i potser fins i tot et dir cosetes a l'orella. Escolta-les! No hi ha secrets quan la mirada s clara. Posa't els auriculars i sent la msica!

I sobretot, no tenguis por!

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb